FEM COLLA !

Crònica de la diada del 06/11/11 que m’han passat els del “fem colla”, de la diada dels Sagals d’Osona, a càrrec del seu corresponsal Sr. Manolo Moles.

 

Esperaba ilusionado e impaciente el coso de Centellas a la flor y nata de la renovada cuadrilla zagala, muchas caras nuevas respecto a anteriores ejercicios, pero quedaron desiertos los tendidos, por que como rezan desde antaño los carteles, solamente se lida “si el tiempo lo permite”. Y el tiempo fué esquivo al encierro en su sede inicial, aunque no lo fué al final para nuestros zagales en la plaza alternativa. Buenos previsores como en Tarragona, que han cubierto el coso para evitar disputas con la madre naturaleza, trasladaron el desafio a su propia plaza, aunque hay quien diga que no es suya, templo de ciencia taurina cubierta, que si bien no es del agrado del respetable, que tuvo escasa presencia por lo precipitado del cambio, si que permite el lucimiento de los espadas.
Se lució la cuadrilla, pese a tener a su maestro en el dique seco. Una cogida le tendrá un tiempo fuera de combate, ya veremos.
Se inició el festejo con el paseillo, encaramándose a los 2 p/4 una combinación de elementos lucidos de la cuadrilla, con otros desaprovechados.
Ya en faena los zagales dieron buena cuenta del primero de la mañana, (sin duda prefiero el horario de tarde para nuestra fiesta), despachando como quien no quiere la cosa un 4/8 con trapio y casta. En los bajos, reaparecía Juanito “el Enterraor”, que con su vuelta a las plazas dió un buen empujón a la cuadrilla.
Envalentonados se pidieron un ejemplar de 3/8, que tras dos derrotes y un susto que no pasó a mayores, fué devuelto a los corrales. La situación enrabietó a la cuadrilla y especialmente a sus primeros espadas, que sin dudarlo se pidieron al sobrero, otro 3/8, hermano del anterior, que con mejor empaque pudo ser finiquitado entre grandes muestras de alegría.
Para culminar una gesta, que los más viejos del lugar llevaban 6 años sin ver completa, se pidieron el 9/7, un morlaco monumental por su gran envergadura, que más que una res parecía la manada entera. Lo acometió la cuadrilla con decisión y la inestimable ayuda de los demás asistentes al festejo, y tras tres certeras estocadas, proporcionadas por la misma mano femenina, (que no ofende), rindiose a la cuadrilla para regocijo de todos sus miembros.
Finalizaron con dos P/5 simultáneos, prueba del buen momento y del poderío de la cuadrilla zagala al día de hoy.
Como incidencias cabe destacar la presencia de diestros, monosabios y subalternos que hacía tiempo que no aparecían por el coso zagal, incluso apareció el gran cineasta buñuel !!! Hay que decir, que pese a alguna ausencia significada, en las grandes ferias, donde se bate el cobre y se gana prestigio, la zagalada responde y es capaz de hacer morder el polvo a cualquier adversario.
Se despidió la cuadrilla prometiendo dar guerra en San Cucufate de los Valles, localidad des de la que haré otra crónica, eso si la encuentro.
Lo que pasó en horario taurino, de las cinco de la tarde en adelante, no estoy en condiciones de contarlo.

 

 

 

 

 

 

     FEM COLLA !

Full informatiu intern de la colla Sagals d’Osona

 

PUBLICACIÓ PERIÒDICA; FEBRER DE 2011, 14é ANY TRIOMFAL, 3ª ÉPOCA.

 

Direcció: Sagal de a peu; Sots direcció: L.T.B.; Redactor en cap: Manolo Coles; Corresponsal a Manlleu i a Madrit: Matias Gats. 1ª i única edició, tirada 25 exemplars mal comptats. (crisi obliga...)

 

NÚMERO ESPECIAL DEDICAT A LA PARTICIPACIÓ DE LA COLLA AL TORNEIG DE FUTBOL SALA INTERCASTELLER DE GRANOLLERS

(Del nostre corresponsal Matias Gats, i traducció al català de la Sra. L.T.B.)

 

La claca: només es pot agrair i felicitar la feina feta abans i durant el torneig. Soroll i animació a dojo, batalles campals victorioses contra les aficions contràries més aguerrides, gloriosa passejada de la pastanaga per la grada del pavelló.

 

L’equip: 7 partits: 1 perdut, 1 empatat i 5 guanyats, dels que 4 per golejada, 9è classificat, com diuen els que en saben: “noasefaltadesirnadamas”.

 

1.- Toni: gran porter, tot equip es basteix a partir de la seguretat a la porteria. Vital en alguns partits, sense gaire feina en altres, però sempre ben resolta. Sense sort en els llançaments de penal que van ser xiulats a l’equip.

 

1.- Marc Font: gran relleu pel porter el de Sant Bartomeu. El Pinto de la colla va ser una sorpresa, per que no se li coneixia aquesta faceta, ens pensàvem que només li agradava la benzina. Va acabar lesionat.

 

2.- Ruben: líder en la creació del joc des de la defensa. Contundent en el tall i clarivident en la passada, rendint a gran nivell tots dos dies de competició. No li va passar factura pel nombre de minuts jugats l’haver estat gendre del míster, tot per la colla, la família a una banda i la professionalitat a l’altra.

 

3.- Núria Orra: la crac entre els cracs va tornar sobre les seves petjades, i va oferir un gran rendiment, molt superior al torneig anterior. Sap practicar esport, no s’esvera, toca, passa, xuta, marca, ho fa tot be.

 

4.- Àngel: més pendent d’algunes coses que d’altres, va marcar un gol en semi errada, que competirà amb el que va fer en Pauet a totes les televisions. Molt millor diumenge en que va tenir més minuts i va ser més intens que el dissabte.

 

5.- Masmitjà: més pendent d’algunes coses que d’altres, va donar mostra genètica del mig campista que era el seu pare no fa gaire anys. Jugadora de hoquei sap anar al contacte, presionar, lluitar i quan cal posar el peu. Ser apartada de l’equip per uns instants per part del míster, va servir per motivar-la i fer-li donar el millor.

 

6.- Moi: be en defensa, tot sacrifici, lluita i grapa, va acabar lesionat, potser marejat de tant mirar a les jugadores de l’equip contrari, o potser s’ho va fer mentre ballava ritmes italians horteres, en clar gest d’indisciplina.

 

7.- Marc Coll: limitat per la inactivitat sortint d’un procés mèdic, amb la seva tècnica i elegància, complir el dissabte ajudant en combinacions i organització del joc, i va donar suport des de la claca el diumenge, per evitar sobrecàrrega. El míster li tenia el dit a l’ull, fent-li retrets dels “vicis agafats de l’OAR”, sense especificar o demanant “pilotes a la Griselda”, quan van coincidir al camp.

 

8.- Santi: l’altre de Sant Bartomeu va venir “només” dissabte, i li va costar tenir minuts, per que hi havia molta gent a la banqueta i futbolísticament més coneguda pels tècnics. Complidor i seriós com als assaigs castellers.

 

9.- Marc Orra: llàstima que només va poder jugar el primer partit. El seu únic defecte futbolístic és ser periquito, però per la resta es dels que ho te clar, juga al futbol com s’ha de jugar a la botifarra, en silenci i concentrat. Es va a trobar a faltar només el seu xut letal.

 

9.- Borja: bon cop d’ull d’en Txiqui, secretari tècnic de l’equip, va rellevar l’Orra i va aportar molts i molts gols. No va abusar de tenir la pilota, (altres cracs de l’equip en podrien aprendre), i va ser una de les claus de l’èxit col·lectiu al torneig. Modest i excel·lent tècnicament, segur que serà una bona incorporació per la colla, si rendeix tant de casteller com de futbolero.

 

10.- Adri: lluitador que no li perd mai la cara al partit ni als contraris. Li va faltar sort en el gol per les ocasions que va tenir, però va ser un element clau per les combinacions d’atac mentre va aguantar. Es va lesionar, va acabar amb un excel·lent rendiment fora de la pista, i diumenge es va dedicar a animar.

 

10.- Marc Costa: el killer no va tenir sort de cara a barraca. Va jugar només diumenge, rellevant l’Adrià lesionat, (com s’agraeix gent fresca el diumenge a aquests torneigs), i va combinar amb la resta de companys a davant i baixant a defensar sempre sense defallir.

 

11.- Olga: constantment visitada per un que sembla que no el vulguin a la seva colla, i al que haurem d’acabar adoptant, la sagala més discreta va fer un bon torneig, està en bona forma i ho va demostrar amunt i avall de les pistes.

 

12.- Peña: el cunyao va complir excel·lentment en defensa. Quedant-se com a darrer home de forma disciplinada, atent sempre al tall i a la cobertura, controlant els contraris sense fer faltes, amb un futbol fàcil i entenent-se amb tots els companys de defensa en tot moment.

 

13.- Aquest número no hi era, que voleu que us digui ??

 

14.- Jordi Prat: va donar domini i control de pilota. Es fa gran i no es tant explosiu ni definidor com era, però ha guanyat en pausa i saber estar, menys “xupon”, beneficiant molt a l’equip. Menys xuts a barraca dels habituals.

 

15.- Aquest número tampoc hi és, no el te ni la colla ni el Col·legi d’Advocats.

 

16.- Andreu: avisat i alliçonat per no repetir torneigs en que el seu excessiu protagonisme perjudicava a l’equip, va superar el seu propi caràcter i va estar més a prop del que s’espera del seu talent. Per mala sort va topar amb la duresa d’un jugador contrari, que va escollir mal rival a qui buscar pessigolles, i de forma immerescuda però lògica, va veure la única vermella de la colla.

 

17.- Griselda: amb la edat ha guanyat criteri al damunt de la pista. El seu esforç va ser molt més productiu que en anteriors aparicions. Gran desplegament físic per part d’una sagala amb majúscules, no va fer ni regals ni concessions.

 

18.- Johana: voluntat i esforç en la menys tècnica de les noies. No te por ni d’un armari ni d’un barbut, va posar el peu a totes les accions. Diumenge no va jugar i va animar des de la banda. Aquesta sagala està posant seny a tota velocitat.

 

19.- Bailo: la perla negra. Elàstic, concentrat, de gambada elegant, atent al tall i a les cobertures, va ser una garantia en defensa. Encara no sabem si és esquerrà o dretà, per que xuta amb tot i arriba a tot arreu. La revelació.

 

20.- Pauet: el petit dels Prat va complir amb lluita, va ser jugar fins i tot més el diumenge, una vegada recuperat entre les bosses, durant la primera part del partit, vencent la ressaca, va marcar un gol antològic contra els Marrecs, que donarà la volta al APM.

 

21.- X. Arimany: l’hereu va tenir pas efímer per l’equip, va aportar veterania a la defensa en els minuts que va voler disputar. Esperem el debut d’en minimolina.

 

Staff tècnic: encapçalats brillantment per en Joan Riera, l’ex jugador és un gran tècnic, que escolta molt als seus subalterns, segons i auxiliars, te sempre la paraula adient per cada moment del partit i per cada jugador. Ajudat també pels mateixos jugadors, que se’l van escoltar, llevat contra Gràcia, no van discutir-li cap canvi ni decisió tècnica, que van ser moltes, i sempre, sempre, encertades.

 

Armàrius: el segon tècnic va complir be el dissabte, però el diumenge va desaparèixer, per un compromís familiar que finalment se li va allargar. Llacuna gravíssima la disbauxa en que se li va convertir l’equip durant el partit contra Gràcia, que va dirigir per absència obligada del primer entrenador. Quan aquest va arribar, a la fi de la mitja part, no es va poder redreçar, tant gran era l’esvalotament general. Va compensar-la amb escreix, concentrant l’equip a fer estiraments abans del partit següent, el qual, prèvia xerrada conjunta, es va guanyar amb solvència al marcador i joc col·lectiu. Vital en el control de les individualitats.

 

Coty: un entrenador argentí és molt entrenador i molt argentí. Típic producte de l’escola de Boca Júniors, estima i viu el futbol com només saben al con sud, un dels suports bàsics pel míster el diumenge, en absència del 2n. tècnic.

 

Jordi Prat: la veu de l’entrenador dins del camp, (junt amb en Ruben), però també ajudant-lo a controlar algunes individualitats.

 

Txiqui: menció especial pel secretari tècnic: el fitxatge del golejador està al seu haver. Els problemes que van sorgir amb el crac els va solventar fora dels vestidor, i no van afectar gens al rendiment del jugador ni de l’equip.

 

Arbitratges: Bona nota pels tres col·legiats sagals. En Jordi Prat, en Joan Riera i la Griselda van fer quedar be a la colla, assenyalant el que veien sobre el terreny, i no tenint cap mena de problema, deixant jugar i jugant amb la complicitat dels jugadors dels equips en joc.

 

Descarregat: La simbiosi entre l’equip i la claca, en un exemple del que és una colla castellera on hi ha complicitat entre els seus integrants.

 

Carregat: La organització, on només va fallar la il·luminació de dues pistes al capvespre, la cua excessivament duradora per entrar a dinar, i algunes confusions en les classificacions i en la informació del tempo del torneig. Per la resta, només es pot agrair el sacrifici de mitja colla dels Xics de Granollers per la feina feta.

 

Intent: Es van veure poques “patums” de les colles en general. Pocs presidents i caps de colla donant suport als seus. S’ha de millorar aquesta faceta.

 

Llenya: No tot varen ser flors i violes, taca negra la invasió de pista per part d’alguns membres de la claca sagala en l’únic partit que es va perdre, no ens va agradar, tot i la injustícia que estava rebent l’equip, això no es pot fer, pel bon nom de la colla, que no torni a passar. A la resta de partits es va estar a gran nivell.

 

 

Fotografies: som castellers, estem a punt d’iniciar la temporada 2011, i portem dues relíquies: En Barran, exercint de Cap de Pinyes al local dels Xiquets de Tarragona, preparant el peu del 2/8f, assajat aprofitant la suspensió de l’actuació per la pluja, i en el que es van posar quints, com es veu al costat. Any 2003.

 

 

 

 

---